Com a administracions públiques, sovint adquirim productes plàstics d’un sol ús, directament, com és el cas de la cinta d’abalisar, o indirectament, en el cas de gots, vaixella o envasos d’un sol ús associats, per exemple, a serveis d’alimentació. La pressió de la legislació per evitar els plàstics d’un sol ús ha fet sorgir alternatives biobasades, que sovint se’ns presenten com a productes naturals i beneficiosos pel medi ambient.

Els plàstics fabricats amb polímers naturals modificats o a partir de substàncies de partida d’origen biològic no es produeixen de forma natural, al igual que els plàstics d’origen fòssil o sintètic, i per tant són objecte de la Directiva 2019/904 de Plàstics d’un sol ús. La definició adaptada de plàstics ha d’incloure, doncs, els articles de cautxú polimèric i els plàstics d’origen biològic i biodegradables, independentement de si s’han obtingut a partir de biomassa o estan dissenyats per a biodegradar-se amb el temps.

Tot i ser d'origen biològic, molts d'aquests plàstics no es degraden al medi natural. Si acaben al mar o al bosc, persisteixen durant anys, fragmentant-se en microplàstics i causant el mateix impacte que els plàstics derivats del petroli. A més, la seva producció a gran escala pot generar problemes socials, com la desforestació o el desplaçament de cultius alimentaris per fer lloc a la producció industrial de plàstics.

Per avaluar la qualitat ambiental dels bioplàstics, és important diferenciar tres conceptes clau. Un material biodegradable simplement indica que es descompon per acció biològica, però sense especificar ni el temps (que pot ser de centenars d’anys) ni les condicions necessàries. Un producte compostable industrialment només es desintegra correctament en plantes especialitzades, sota temperatura i humitat controlades; si arriba a la natura o a la fracció orgànica domèstica, pot persistir durant anys. En canvi, un producte compostable a casa es pot descompondre en condicions més suaus, pròpies d’un compostador domèstic.

Per garantir que un producte és realment innocu, cal exigir certificacions reconegudes com EN 13432 (que recull els requisits dels envasos i embalatges valoritzables mitjançant compostatge i biodegradació i permet la certificació OK compost INDUSTRIAL) o OK compost HOME (que certifica el compostatge domèstic). Aquestes asseguren que el material es descompon completament i no deixa residus tòxics al medi ambient.

En qualsevol cas, la millor opció serà sempre optar per productes reutilitzables, però quan sigui imprescindible el plàstic vegetal, és important assegurar-se que disposa del segell OK Compost per evitar el greenwashing.

Es pot trobar més informació sobre els bioplàstics a la pàgina web de la Comissió europea.