Compromís polític i pressupostari ferm

L’alcalde Jaume Collboni va obrir la jornada recordant que el Pla Clima és un dels quatre plans prioritaris de la ciutat, juntament amb el Pla Endreça, el Pla Viure i el Pla de Barris, i que el consistori hi destina 250 milions d’euros anuals. Va subratllar els dos grans reptes actuals —ombra i sequera— i la necessitat d’abordar-los amb una mirada de ciutat que combini rigor tècnic, justícia social i capacitat d’innovació.

El Pla Clima com a full de ruta viu

Laia Claverol, gerenta municipal va posar el focus en la necessitat de baixar la tensió sobre la urgència per poder treballar transformacions estructurals i sostenibles en el temps, amb l'objectiu de transformar la ciutat per resistir un futur que ja es veu que serà climàticament difícil.

El Pla Clima es desplega en sis grans eixos, que inclouen el Pla de transició energètica, el Pla de mobilitat, el Pla Clima barris, el Pla de resiliència, el Pla Calor i el Pla “Canviem pel Clima”.

Entre els objectius destacats es troben:

• Duplicar la generació fotovoltaica i reduir emissions
• Electrificar flotes de bus i millorar la qualitat de l’aire
• Rehabilitar edificis i habitatges amb criteris energètics
• Ampliar la xarxa de refugis climàtics, que actualment ja són més de 400
• Continuar amb la incorporació de criteris ambientals en la contractació
• Incorporar criteris de confort i resiliència a les instal·lacions municipals

De l’ecoansietat a l’ecoesperança

En David Bueno, doctor en biologia i professor de genètica a la Universitat de Barcelona i autor de diversos llibres sobre el funcionament del cervell, va explicar amb claredat per què la crisi climàtica genera ansietat en la ciutadania, especialment entre els joves, i com la biologia del cervell condiciona les nostres respostes. En la seva ponència va destacar alguns conceptes clau que ens han de servir a l’hora de dissenyar les polítiques municipals de lluita contra el canvi climàtic:

• La importància de treballar amb curiositat i confiança, ja que són motors d’aprenentatge
• La necessitat de fomentar benestar més que no pas felicitat immediata, perquè el benestar és estable i permet sostenir esforços col·lectius
• La idea que el cervell respon amb més rapidesa a la por, i que per això cal construir narratives que validin l’emoció però que activin l’esperança i l’acció

Mitigació – descarbonització en clau de servei públic

En la primera taula de debat de la jornada van participar l’Ares Gabàs, coordinadora d’Adaptació Climàtica i Espai Públic de Pla de Barris, de Foment de Ciutat, en Xavier Flores, Conseller delegat de TMB i president del Comitè de Direcció i l’Eric Pintor, Director d’obres i Manteniment de l’Institut Municipal de Mercats de Barcelona.

L’Ares Gabàs va remarcar que el Pla de Barris és una eina de justícia climàtica, centrada en la rehabilitació d’edificis a zones d’alta complexitat social. Les actuacions inclouen acompanyament veïnal, experiències de comunitats energètiques —com La Traginera al Raval— i una reflexió necessària sobre com equilibrar les actuacions que compleixen les millores d’eficiència requerides per optar a ajudes públiques i el nombre de llars beneficiades, que podria ser molt major amb rehabilitacions no tan ambicioses.

En Xavier Flores va presentar les estratègies de TMB per descarbonitzar el transport públic, destacant:

• Transformació de la flota a autobusos zero emissions, que l’any 2024 ja superava el 25% de la flota, i que opera actualment 46 vehicles d’hidrogen i més d’un centenar d’autobusos elèctrics
• Sistemes de recuperació d’energia al metro i al bus
• Monetització d’estalvis energètics a través de la comercialització mitjançant licitació pública dels certificats d’estalvi energètic

La principal dificultat per la descarbonització de la mobilitat en transport públic rau en transformar un sistema que ja està en funcionament i adaptar les infraestructures en temps real

L’Eric Pintor, va exposar quines han estat les palanques de canvi pel seu Pla de Transició Energètica: tecnològiques, econòmiques, regulatòries i socials. Va destacar:

• L’ús de les energies renovables, especialment la solar fotovoltaica, però també la geotèrmica
• El sistema de repartiment de l’energia produïda entre tots els mercats per garantir que tots els paradistes es beneficiïn de les tarifes de l’energia autogenerada
• Els projectes educatius i de sensibilització en comerç verd, plàstic zero i reducció del malbaratament alimentari, que s’impulsen i es realitzen des dels mercats municipals

Adaptació i justícia climàtica - Ciutat resilient: respostes davant l’emergència climàtica

A la segona taula de debat hi van participar en David Dolcet, Cap Departament d'Obres i Projectes de la Gerència de l'Institut Barcelona Esports, la Maria José Ruiz, tècnica referent del servei dels Punts d’Assessorament Energètic de l’Àrea de Drets Socials, Salut, Cooperació i Comunitat i l’Ariadna Miquel, Directora de Serveis d’Estratègia Urbana de la Gerència de l’Arquitecta en Cap.

En David Dolcet va explicar les actuacions per reduir el consum d’aigua i aprofitar recursos existents que s’ha realitzat als centres esportius municipals, amb exemples com:

• Reutilització d’aigües grises al CEM Sant Sebastià
• Digitalització de processos de filtratge per maximitzar l’eficiència
• Projectes de modelització de dades en cinc equipaments esportius

Va alertar que la calor extrema afecta la pràctica esportiva i que s’hauran d’adaptar equipaments antics a noves condicions ambientals

La Maria José Ruiz va centrar la seva intervenció en el dret a l’energia i l’atenció a les llars vulnerables:

• Prevenció de talls
• Acompanyament en eficiència i estalvi
• Formació per a col·lectius específics, com persones grans o treballadores de la cura

L’aportació d’Ariadna Miquel va situar l’espai públic al centre de l’adaptació climàtica i de la justícia social.

Va insistir en què cal un enfoc multidisciplinar, que comenci preguntant-se què necessita la ciutadania i no només com adaptar solucions preexistents. Entre els criteris clau per al disseny de l’espai públic va mencionar:

• Reduir temperatures a l’estiu
• Minimitzar l’ús d’aigua
• Garantir ombres, amb arbrat o estructures
• Incorporar paviments permeables i sistemes urbans de drenatge sostenible
• Fer créixer el verd treballant el subsol, pensant en la salut de les arrels i en la reducció de costos de manteniment

Va destacar que molts veïns utilitzen l’espai públic com espai de confort, especialment aquells que no el poden garantir en el seu habitatge. Per això, el disseny ha de ser inclusiu i no especialitzat, però sí sensible a les necessitats dels col·lectius vulnerables.

Com a exemple, va exposar el projecte de criteris de confort climàtic al passeig de la Marbella.

També va avisar que, tot i que els edificis ja comencen a incorporar criteris avançats, l’espai públic va més endarrerit, i cal reforçar-hi economia circular i reutilització de materials. Adaptar allò existent és sovint molt més complicat que crear de nou.

Transformar el sistema

Les conclusions de la jornada van anar a càrrec de Sonia Frias, gerent d’Àrea de Serveis Urbans i Manteniment de l’Espai Públic, que va oferir una visió clara i inspiradora del moment que viu la ciutat. Va remarcar que:

• No estem ambientalitzant el sistema existent, estem transformant-lo
• Les polítiques climàtiques han de ser punteres i els reptes han de ser ambiciosos per facilitar el progrés
• La transversalitat és imprescindible per crear relat comú i objectius compartits

La seva intervenció va sintetitzar el sentit de la jornada: la transformació climàtica només és possible si és sistèmica, transversal i col·lectiva.

Reconeixement de bones pràctiques

Com a cloenda de la jornada es van entregar els reconeixements a les bones pràctiques que ja estan en marxa des de diverses àrees de l’Ajuntament:

• Electrificació de flotes: per la Flota de neteja i gestió de residus i per la Flota de la Guàrdia Urbana
• Maquinària elèctrica a les obres, pel Departament de Coordinació d’Obres a l’Espai Públic
• Implantació d’energies renovables - Pla Clima Escola, pel Consorci d’Educació de Barcelona
• Justícia Climàtica - Estratègia Bressols pel Clima, per l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona
• Gestió del Verd en context de sequera, per l’Institut Municipal de Parcs i Jardins

Mirant endavant

La Jornada Pla Clima 2026 va evidenciar que Barcelona avança de manera decidida cap a una ciutat més resilient, justa i preparada per al futur climàtic. El repte és complex, però el treball conjunt de totes les àrees municipals, reforçat per la mirada tècnica i el compromís social, marca un camí d’esperança activa i transformadora.

 

La jornada ha compensat les emissions generades per la mobilitat dels 165 assistents i ponents, 250 kg equivalents de CO₂, a través dels crèdits adquirits del Programa voluntari de compensació de la Generalitat de Catalunya de la bossa 5 (hhttps://canviclimatic.gencat.cat/ca/ambits/mitigacio/programa-voluntari-de-compensacio-de-gasos-amb-efecte-dhivernacle/resultats-programa/evolucio-venda-credits-geh). La majoria dels assistents (un 74%), van utilitzar modes de transport sostenibles per arribar a la jornada: van venir a peu, en bicicleta o en transport públic.