Destacat a l'Ajuntament

MaratoE_1MaratoE_1

Acte de cloenda de la segona Marató d’Estalvi Energètic

L'acte ha servit per celebrar l'èxit dels resultats d'aquesta edició, per compartir experiències i per fer el lliurament simbòlic dels diners estalviats a un projecte de lluita contra la pobresa energètica

La Marató d’Estalvi Energètic ha tornat a posar sobre la taula la capacitat dels treballadors i usuaris dels serveis públics per estalviar energia. Tal com s’ha presentat aquest dijous 25 d’abril a l’Espai Jove La Fontana, en aquesta darrera edició els participants han reduït els consums d’electricitat en un 13,5%, en el cas de l’aigua un 9,6% i un 15,3% pel que fa al gas. En total s’han estalviat 116 tones de CO2, l’equivalent al que hauria emès un cotxe en donar 10 voltes al món.

Davant una sala d’actes plena d’estudiants d’escoles participants i personal de l’administració pública municipal, el regidor de Presidència, Aigua i Energia, Eloi Badia, ha felicitat a tots els implicats pels resultats obtinguts. L’esdeveniment també ha comptat amb les presentacions dels centres educatius i equipaments administratius, cívics i esportius que han participat en la darrera Marató. Mentre que des de l’Escola Miralletes han explicat com van decidir posar en marxa un calendari d’estalvi de llum (han economitzat 160 hores), en el cas dels treballadors del Districte de Ciutat Vella s’ha destacat com unes simples notes amb emojis de felicitació/retret van aconseguir desenvolupar “dinàmiques molt positives” dins l’equip. “Malgrat que ja s'hagi acabat la Marató, els cartellets i les papallones de paper s'han quedat a l'oficina”, ha assegurat la membre de la Comissió Sostenible de Ciutat Vella, Laura Vendrell.

Els diners estalviats es destinaran al projecte E3, una iniciativa educativa de lluita contra la pobresa energètica. Per tal de continuar la dinàmica economitzadora, els 76.362 euros que s’han estalviat a l’edició d’enguany s’invertiran a tres centre educatius que formen part d’aquest projecte E3. Per simbolitzar econòmicament el lliurament d’aquest import econòmic, els responsables dels Instituts Barri Besòs, Doctor Puigvert i Rambla Prim han recollit un xec gegant amb la citada quantitat. Posteriorment també han explicat els projectes i les mesures previstes.

Per finalitzar l’acte de cloenda, els membres del grup Sabana de l’Escola de Música de Granollers han interpretat la cançó ‘Planta’t’.

Font i més informació al web d'Energia.

Edifici_Amic_bici_1Edifici_Amic_bici_1

Sis edificis municipals obtenen el certificat "Edifici amic de la Bici" durant el 2018

Dos dels edificis han estat premiats amb la cessió d'ús de dues bicis elèctriques durant tres mesos pels treballadors

Durant el 2018, sis edificis municipals han estat auditats i ja compten amb el segell "Edifici Amic de la Bicicleta" (Bike Friendly Building):

  1. Plaça Major de Nou Barris 1 - Seu del Districte de Nou Barris
  2. Palau de la Virreina (La Rambla, 99) - ICUB 
  3. Torrent de l'Olla 212 - Oficines d'Ecologia Urbana
  4. Museu Marés (Plaça Sant Iu, 5) - ICUB
  5. Ronda del Guinardó 49 - Seu del Districte d'Horta 
  6. Plaça Comas, 18 - Seu Districte Les Corts

Als dos primers que han obtingut el certificat durant el 2018 (la Seu del Districte de Nou Barris i el Palau de la Virreina), l'Ajuntament els ha premiat amb la cessió d'ús durant 3 mesos de 2 bicis elèctriques per als treballadors. Hi ha previst que aquesta prova pilot s'iniciï a mitjans del mes de maig.

Des de l'Ajuntament + Sostenible, l'any 2015 s'engega aquest projecte de certificació d’edificis amics de les bicicletes amb l'objectiu de definir els requisits tècnics i el disseny que han de complir els edificis municipals. Des de la primera certifificació obtinguda el 2016 fins a l'actualitat, ja són 10 edificis municipals que han efectuat la instal·lació de la infraestructura necessària per a assolir la certificació:

  • Accessibilitat amb bicicleta fins a l’edifici.
  • Aparcaments interiors o tancats per a bicicletes.
  • Aparcaments exteriors per a bicicletes.
  • Senyalització sobre l’accés amb bicicleta a l’edifici.
  • Serveis complementaris per al ciclista.
  • Polítiques de promoció de la bicicleta a la feina.
  • Creació d’una senyalètica específica per orientar tant a treballadors com a visitants, i donar visibilitat als edificis que compleixen aquests requisits.

Així mateix, hi ha quatre edificis més que estan a punt d'obtenir la certificació:

  1. Plaça de la Vila de Gràcia 2 - Seu de Districte Gràcia
  2. Carrer de Calàbria 66 - B:SM - Oficines Corporatives
  3. Carrer Gran de Gràcia 190-192- Espai Jove la Fontana
  4. Carrer Bolívia 105 - BIMSA

Es pot seguir l’estat de certificació dels edificis auditats al següent enllaç.

TMBTMB

TMB aplica criteris de compra verda i segueix ambientalitzant la seva flota d'autobusos

Estalvi de 272.000 litres de carburant i compra de 105 nous autobusos per substituir dièsels antics

 

La flota d'autobusos de TMB estalviarà els pròxims quatre anys més de 272.000 litres de combustible i deixarà d'emetre 680 tones de CO2, gas causant de l'escalfament global, gràcies als nous contractes de subministrament de pneumàtics renovats i nous adjudicats recentment, en què s'ha prioritzat l'opció més favorable per al medi ambient.

En un primer contracte, el Grupo Soledad, radicat a Elx, al País Valencià, subministrarà a l'empresa d'Autobusos de TMB 4.000 pneumàtics renovats, valorats en 560.000 euros, mentre que la segona comanda, per import de 3,6 milions d'euros, es dedicarà a 12.500 pneumàtics nous, que seran principalment de la marca Hankook.

En els quatre anys anteriors, en què Grupo Soledad va ser proveïdor de TMB, es van utilitzar més de 3.800 unitats de pneumàtics renovats, que van generar un estalvi de combustible de 258.000 litres, i es van deixar d'emetre 646 tones de CO2.

Aquest mes d'abril han entrat en servei els primers autobusos midi (de 10 metres de longitud, a mig camí del minibús i l'estàndard) fabricats en sèrie i de propulsió híbrida, és a dir, que combina un motor dièsel amb un d'elèctric per reduir emissions i consums. Es tracta dels 16 Vectia Teris, de 10 metres de longitud capaços d'iniciar la marxa amb l'impuls del motor elèctric, sense emissions i contractats per renovar la flota de les línies de proximitat amb base als centres operatius de negoci d'Horta i Ponent.

Els Vectia són híbrids del tipus sèrie, en què la tracció és sempre elèctrica (en aquest cas d'un motor Siemens de 160 kW), mentre que el motor dièsel (un Cummins de 157 kW) s'encarrega d'accionar un generador que proporciona l'electricitat. A més, té un sistema d'emmagatzematge d'energia per ultracondensadors que li permeten sortir de les parades únicament amb la tracció elèctrica, sense fums. També recupera l'energia de les frenades. Per dins, aquests midibusos tenen les característiques habituals de confort i accessibilitat dels cotxes de la flota de TMB: plataforma baixa, rampa sota la porta central, espai per a cadira de rodes, seients reservats a persones que necessiten atenció especial, climatització, carregadors USB...

Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) ha resolt també durant aquest mes el concurs convocat per subministrar 105 nous autobusos dins l’any 2019 per continuar la renovació, reducció de l’edat mitjana i augment de fiabilitat de la flota, integrada per 1.140 unitats.

La comanda busca també una elevació de la qualitat ambiental del material mòbil, ja que 30 dels nous vehicles seran híbrids (combinació de motor tèrmic i elèctric) que substituiran cotxes dièsel de 14 anys d’antiguitat amb l’avantatge d’uns consums i emissions inferiors. S’afegiran als 350 híbrids existents a la flota en l’actualitat (el 30%).

D’aquests 105 autobusos, 49 seran estàndard de 12 metres equipats amb motors de gas natural comprimit d’última generació, 26 seran articulats de 18 metres de longitud amb la mateixa tecnologia i 30 seran vehicles estàndard de propulsió híbrida. Tots tres lots han estat adjudicats a MAN Truck & Bus Iberia, SAU, per un import global de 34.664.700 euros més l’IVA. Segons les condicions d’adjudicació, el fabricant haurà de lliurar escalonadament les 105 unitats entre el setembre i el desembre d’aquest any.

Font i més informació al web de TMB, al web d'Innovació i a Sala de Premsa de TMB.

Informe_aigua_2018Informe_aigua_2018

Nou informe del consum d'aigua dels serveis municipals (2018)

Infografies i gràfics amb els consums d'aigua de xarxa i aigua freàtica per dependències i serveis

Ja està disponible el nou informe de BCASA del consum d’aigua a la ciutat durant els darrers anys que mostra com ha evolucionat la demanda dels diferents sectors. Les ciutats i els sistemes urbans intervenen d’una manera decisiva en el cicle natural de l’aigua, tant pel que fa a la demanda d’aigua com a l’abocament de les aigües residuals. Per aquesta raó, cal aplicar polítiques i estratègies de planificació i gestió que afavoreixin l’estalvi, l’ús responsable de l’aigua i l’aprofitament eficient de tots els recursos disponibles.

El present informe fa un balanç del consum d’aigua a la ciutat de Barcelona durant els darrers anys, i mostra com ha evolucionat la demanda dels serveis i dependències municipals. Concretament, durant l’any 2018, el consum d'aigua potable de xarxa a Barcelona va ser de 95,34 milions de m3, el que suposa una reducció del 13,25% del consum d'aigua de xarxa a les llars respecte el 1999.

Entre els anys 2007 i 2008 la disminució als serveis municipals va superar el 35%, en el que sens dubte va influir la situació de sequera. Aquest és el sector que ha experimentat una major reducció, la qual ha estat deguda tant a la millora de l’eficiència en l’ús de l’aigua, com a la utilització de recursos hídrics alternatius, principalment les aigües del subsòl.

Cada habitant ha consumit 106,98 litres al dia, 25,92 litres menys que a l’any 1999.

El balanç dels recursos hídrics alternatius mostra que van en augment, avançant cap a una gestió sostenible i racional de l’aigua. En aquest sentit, cal destacar que durant el 2018 l’Ajuntament de Barcelona aprofita l’aigua freàtica per abastir serveis i usos de Medi Ambient i Serveis Urbans (%):

El següent gràfic mostra l'evolució des del 2004 del consum total d’aigua (de xarxa més freàtica) per a dependències i serveis municipals (excepte Medi Ambient i Serveis Urbans):

Per conèixer el balanç del consum d'aigua a la ciutat de Barcelona durant els darrers anys, i com ha evolucionat la demanda dels diferents sectors, consulteu l'informe complet: El consum d'aigua a Barcelona. L'aprofitament i els usos dels recursos hídrics (2018).

Ajuts_rehabilitacioAjuts_rehabilitacio

Ajuts a la rehabilitació d’edificis 2019

Eina per millorar la sostenibilitat i l'eficiència energètica dels immobles

 

El Consorci de l’Habitatge de Barcelona ha publicat la convocatòria d’ajuts a la rehabilitació d’habitatges de 2019. Conscient de l’impacte de les polítiques de rehabilitació sobre la qualitat de vida de les persones, l’Ajuntament de Barcelona ha intensificat el seu esforç per impulsar la renovació d’habitatges i edificis. Per això, durant l’any 2019, ofereix subvencions per rehabilitar l’interior dels habitatges i els elements comuns dels edificis, així com per millorar l’eficiència energètica dels immobles.

L’Ajuntament aposta per la rehabilitació com una eina per abordar desigualtats  socials i millorar la qualitat de vida. Així mateix, promou el desenvolupament de polítiques de transició energètica que permetin a la ciutat reduir la dependència dels combustibles fòssils, disminuir les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle i disminuir les emissions de contaminants atmosfèrics. També pretén fomentar l’activitat econòmica local del sector vinculat a la rehabilitació i garantir la qualitat i seguretat del patrimoni arquitectònic.

La convocatòria general de 2019 d’ajudes a la rehabilitació dels elements comuns dels habitatges s’ha dotat d’un pressupost de 13,7 milions d’euros destinats a subvencionar diferents tipus d’actuacions en els edificis:

  • Patologies estructurals dels edificis.
  • Obres no estructurals en façanes, patis, celoberts, mitgeres, escales i vestíbuls.
  • Obres d’accessibilitat, com ara instal·lar ascensors.
  • Suprimir barreres arquitectòniques.
  • Instal·lacions generals comunes.
  • Retirar elements obsolets, com pot ser el fibrociment.
  • Instal·lacions d’aigua directa.
  • Estalvi energètic i sostenibilitat, que inclou actuacions passives, actuacions actives, i cobertes verdes.
  • Programa de cohesió social.
  • Programa de conjunts urbans d’especial interès que inclou: Turó de la Peira, Sud-oest del Besòs, Baró de Viver, l’àrea de conservació de Sant Ramon (al districte de Ciutat Vella), l’illa delimitada pels carrers Viladomat, Gran Via de les Corts Catalanes, Calàbria i Diputació, i els àmbits on s’implanti el programa de les superilles.

Pel que fa als ajutsa la rehabilitació d'edificics per a comunitats, les actuacions actives que impliquin la reducció de consum energètic mitjançant la producció d’energia amb fonts renovables, la subvenció serà del 50% amb un topall de 3.500 € per habitatge i, respecte les cobertes verdes, la subvenció serà del 40%, amb un topall de 30.000 €.

Font i més informació al web d'Ecologia Urbana i l'Habitatge.

Més notícies

BicingBicing

Es posa en marxa el servei de bicicletes elèctriques del Bicing

300 bicicletes propulsades per energia 100% renovable

El servei de bicicletes elèctriques del nou Bicing ja està en marxa. Des de l’1 d’abril s’han començat a introduir bicicletes al servei i avui ja se’n disposen de 300. La previsió és duplicar aquesta xifra durant el mes d’abril i tot seguit arribar fins a les 800 unitats disponibles. Les bicicletes elèctriques del nou Bicing estan identificades amb un símbol elèctric al parafang posterior i a la cistella i es estan situades en qualsevol estació del Bicing perquè tenen el mateix tipus d’ancoratge que les bicicletes mecàniques i per tant totes les estacions són ara mixtes. La disponibilitat i ubicació es pot consultar a través del web de Bicing i a través de l’app, que podrà filtrar en quines estacions hi ha bicicletes elèctriques disponibles.

Per a utilitzar el servei de bicicletes elèctriques de Bicing no cal contractar una tarifa específica, amb la tarifa que tingui cada abonat o abonada es pot utilitzar la bicicleta elèctrica aplicant els preus determinats en el servei. Un cop acabi el desplegament de les bicicletes elèctriques, el nou Bicing encararà l’última fase de desplegament, el de l’ampliació territorial. En total està prevista l’ampliació de la cobertura del servei amb 95 estacions de nova creació distribuïdes als 10 districtes de la ciutat. Els barris on estaran situades aquestes noves són La Marina del Prat Vermell, Vallcarca i els Penitents, la Salut, la Vall d’Hebron, la Clota, Canyelles, les Roquetes, Verdun, la Trinitat Nova i Ciutat Meridiana. Així doncs, la previsió és arribar a les 519 estacions mixtes, preparades per estacionar tant bicicletes mecàniques com les elèctriques. El nombre total de bicicletes a la finalització del procés serà de 7.000 (6.000 mecàniques + 1.000 elèctriques).

Barcelona Energia (BE), l’operador elèctric metropolità, serà l’encarregat de subministrar electricitat a les estacions de Bicing. En una primera fase, la comercialitzadora pública d’energia cent per cent renovable ha començat a donar servei a 150 punts de subministrament d’arreu de la ciutat. Durant la segona fase, que s’espera que sigui cap a finals del mes d’abril, s’aniran activant de manera gradual la resta de punts, fins arribar al 100% de les estacions de Bicing.  BE és l’eina que promou un nou model de transició energètica, fomentant la producció d’energia renovable mitjançant l’autoconsum en espais privats o comunitats de propietaris. L’operador elèctric metropolità no només compra i subministra energia, sinó que també adquireix el compromís amb les energies renovables, ofereix un servei de proximitat amb assessoria especialitzada, atorga sistemes de transparència en la gestió i aposta per la innovació tot incentivant l’autoconsum.

Font i més informació al web de BSM.

OnePlanetSPPOnePlanetSPP

La compra pública verda: una línia principal d'acció del 10YFP

16 casos d’estudi sobre bones pràctiques de compra sostenible aplicades al sector turístic

El programa 10YFP (Programa Marc Decenal en Consum i Producció Sostenible del PNUMA) posiciona la compra pública verda (Sustainable Public Procurement-SPP) com una eina important en els països per fer front als desafiaments del desenvolupament sostenible i promoure el canvi cap als patrons de consum i producció.

En aquest marc, el Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient ha documentat 16 casos d’estudi sobre bones pràctiques de compra sostenible aplicades al sector turístic. Il·lustren com els compradors corporatius han incorporat de manera efectiva la sostenibilitat en els seus processos de contractació per millorar l’eficiència dels recursos i reduir les emissions de GEH.

Concretament les iniciatives destacades són les següents (documents en anglès):

Incorporant la circularitat en els processos de contractació:

Contractació alimentària sostenible:

 Adquisició sostenible d'equips eficaços en energia:

Aprofitant la compra sostenible per eliminar els plàstics d’un sol ús:

Guia d'aprovació i certificacions per fomentar pràctiques de compra sostenibles:

Font i més informació al web One Planet Network.

GPP foodGPP food

Crida de la CE perquè la compra verda afavoreixi l'alimentació saludable

Incloure directrius sobre sostenibilitat i nutrició dels aliments en les polítiques de compra verda

S'han publicat a principis d’any dos informes que podrien influenciar significativament en els nostres sistemes alimentaris i en els nostres hàbits de consum futurs. El primer, Els nostres aliments en el Antropocè: dietes saludables a partir de sistemes alimentaris sostenibles de la Comissió EAT-Lancet, busca relacionar els objectius nutricionals amb la sostenibilitat ambiental. Les conclusions de l’informe indiquen que "la transformació a dietes saludables per al 2050 requerirà canvis substancials en la dieta. El consum mundial de fruites, vegetals, nous, llavors i llegums haurà de duplicar-se, i el consum d'aliments com la carn vermella i el sucre s'haurà de reduir en més del 50%. Tanmateix, els canvis necessaris difereixen molt per regió”.

La producció mundial d'aliments amenaça l'estabilitat climàtica i la resistència de l'ecosistema. Constitueix el major impulsor de degradació ambiental i de transic dels límits planetaris. Una transformació radical del sistema alimentari mundial és urgentment necessari. L'adopció global de dietes saludables a partir de sistemes alimentaris sostenibles salvaguardaria el nostre planeta i milloraria la salut de milers de milions de persones.

L’autor de l’informe sol·licita als organismes nacionals pertinents l’aplicació de directrius per a dietes saludables a partir de sistemes d’aliments sostenibles, recolzats per polítiques i incentius habilitats i reflectits a través de polítiques de contractació pública. Així, es dóna més reconeixement a la influència que poden tenir les polítiques de contractació pública a través de llocs de treball, escoles, hospitals i altres llocs on s'ofereixen menjars públics. Tanmateix, aquestes polítiques es basen, sens dubte, en "la persistència i el lideratge polític continuat per a l’èxit".

 

El segon informe és la culminació d’un procés de tres anys d’investigació participativa que inclou una multitud d’actors liderats pel Panell Internacional d'Experts en Sistemes Alimentaris Sostenibles (IPES-Food) i insta a una política alimentària comuna de la UE per fer front al canvi climàtic, aturar la pèrdua de biodiversitat, frenar l'obesitat i fer viable l'agricultura per a la pròxima generació.

L’informe "Cap a una política alimentària comuna en la Unió Europea" posa de manifest que "les polítiques que afecten els sistemes alimentaris a Europa (agricultura, comerç, seguretat alimentària, medi ambient, desenvolupament, investigació, educació, polítiques fiscals i socials, regulació del mercat, competència i moltes altres activitats) s'han desenvolupat de manera ad hoc durant molts anys, donant lloc a buits, contradiccions i inconsistències".

L’informe presenta un pla per a una política alimentària comuna que promogui dietes suficients, saludables i sostenibles per a tothom, a través de 5 objectius per construir sistemes alimentaris sostenibles a Europa. Fa una crida per reformar les normes de contractació pública i l'IVA, a restringir de manera integral la comercialització de menjars no desitjats, per tal de canviar els incentius a favor de dietes saludables i sostenibles i a incloure externalitats al càlcul de costos. Destaca la necessitat d'incloure les externalitats en els càlculs de costos i d'incloure directrius sobre sostenibilitat i nutrició dels aliments en les polítiques de compra verda. Una de les propostes polítiques a curt termini és "considerar en les licitacions públiques les cadenes de subministrament més justes, més curtes i més transparents,  facilitant l'accés dels petits agricultors i així, a llarg termini, totes les compres públiques serien verdes".

Font i més informació i resums dels informes: Article número 87 GPP (en anglès); Alimentos, Salud i Planeta (resum en castellà) de la EAT, plataforma científica global per a la transformació del sistema alimentar; Hacia una política alimentaria común en la UE (resum en castellà) de l'IPES-Food que busca informar sobre la reforma dels sistemes alimentaris a través de la investigació orientada a les polítiques i el compromís directe amb els processos polítics a tot el món.

GPPGPP

Nous criteris de la CE per reduir els impactes ambientals del transport per carretera

Emissions de CO2 o la resistència dels pneumàtics

La Comissió Europea acaba de publicar els nous criteris voluntaris de compra pública verda per al transport per carretera amb l'objectiu de reduir considerablement els seus impactes ambientals. Els vehicles són productes que s’adquireixen o s’utilitzen per moltes administracions públiques, i jugueu un paper decisiu en el desplegament del servei de molts contractes (construcció, gestió de residus, gestió d’instal·lacions i manteniment d'autopistes, etc.). Els cotxes, autobusos o els camions especialitzats com ara els de la recollida de residus, són exemples de sectors de mercat on la demanda pública pot ser especialment important per avançar cap a menors emissions i una major eficàcia en l'ús dels combustibles.

La nova guia en forma de criteris de CPV de la UE, una actualització de l'anterior del 2012, cobreix noves categories de productes i serveis: compra, arrendament o lloguer de vehicles, vehicles comercials lleugers (LCV) i vehicles de la categoria L; serveis de mobilitat (vehicles, taxis, car sharing, bicicletes i vehicles elèctrics); compra o arrendament d'autobusos; serveis d'autobusos; camions de recollida de residus; serveis de recollida de residus i serveis postals, de missatgeria i de mudances. Els principals criteris identificats són els següents:

  • Sobre les emissions de CO2 d’homologació de vehicles per a vehicles comercials lleugers i tecnologies específiques per a vehicles pesats i vehicles de la categoria L;
  • Basats en el rendiment de les emissions de contaminants atmosfèrics per a vehicles i vehicles comercials lleugers, i tecnologies específiques per a vehicles pesats i vehicles de la categoria L;
  • Sobre la resistència al rodament dels pneumàtics;
  • D'eficiència energètica per a vehicles elèctrics i vehicles comercials lleugers;
  • Sobre garanties de bateria;
  • Sobre les emissions de soroll de vehicles i pneumàtics;
  • Sobre competències clau i aplicació de mesures i pràctiques clau de gestió ambiental dels proveïdors de serveis;
  • Sobre formació adequada i freqüent per al personal dels proveïdors de serveis;
  • Sobre pneumàtics i lubricants per a activitats de manteniment.

Els nous criteris estan disponibles en anglès al Web GPP. Aviat es publicaran en les altres llengües oficials de la UE.

Parlament EUParlament EU

La CE treballa en el nou etiquetatge energètic de làmpares

Que reflecteixi millor l'eficiència energètica i l'evolució tecnològica del mercat

La Comissió Delegada del Reglament de la Unió Europea està revisant, en un acte delegat, els requisits de l'etiquetatge energètic dels productes d’il·luminació regulats en el Reglament (UE) 2017/1369 del Parlament Europeu i del Consell que regula l'etiquetatge energètic de les fonts de llum. Els actes delegats complementen o modifiquen elements no essencials de la legislació vigent. Aquest Reglament estableix els requisits d’etiquetatge dels productes d’il·luminació en una escala d’A (més eficient) a G (menys eficient), i ajuda els consumidors a triar els aparells més eficients energèticament. Les etiquetes energètiques també proporcionen informació com el consum d’energia dels productes.

Segons el text de l'acte delegat, es proposen nous límits de classificació energètica amb una diferència de 25 lm/W entre classes consecutives. L'eficàcia lluminosa (lm/W) d'un llum és la quantitat de llum emesa per unitat de potència elèctrica (W) consumida. Així, totes les lluminàries per sobre de 210 lm/W seran de classe A i totes les lluminàries per sota de 85 lm/W seran de classe G. Actualment l'eficàcia lluminosa de les bombetes incandescents se situa entre els 12 lm/W i els 20 lm/W, per a les làmpades fluorescents dels 40 lm/W als 100 lm/W i en el cas dels LEDs trobem llums amb eficiències entre 60 lm/W i 120 lm/W. Per tant és d'esperar que aviat entrem en un escenari de transició on els nous límits de classificació obrin un camp a la millora i diferenciació energètica dins dels propis LEDs.

A data de juny del 2018, en el mercat no hi ha lluminàries que puguin complir els límits d’eficiència proposats de les classes A i B (però si n'hi ha a nivell de laboratori). Aquestes classes, per tant, serien, inicialment buides, tal com exigeix el Reglament (UE) 2017/1369. Actualment, les millors fonts de llum LEDs del mercat utilitzades habitualment per a les llars tindrien la nova etiqueta classe E, mentre que les millors llums usades per a un ús professional serien de classe D i, per a l'any 2021, algunes de classe C. Es calcula que cap al 2021, quan les noves classes comencin a aplicar-se, es preveu que la classe A estigui buida en el mercat, mentre que potser ja hi hagi algunes fonts de llum de classe B.

Podeu descarregar i consultar (en anglès) l'Acte Delegat No 874/2012 de la UE.

Recursos / Recomanem

BuyZet logoBuyZet logo

Com la compra verda conjunta pot reduir la petjada de carboni en l'entrega de béns

BuyZET: casos d'Oslo, Copenhaguen i Rotterdam

S'acaben de publicar tres informes de tres ciutats europees entorn de la investigació sobre la possibilitat de configurar grups de compradors comuns en el marc del projecte europeu BuyZET i maximitzar l'impacte de les mesures innovadores de contractació. Copenhaguen, Oslo i Rotterdam han estudiat amb tots els actors del mercat rellevants de les seves cadenes de subministrament, la possibilitat de comprar amb altres regions properes una gamma de productes i serveis per augmentar l'eficiència dels lliuraments i, alhora, reduir els costos.

Les PIMES dominen el sector i el problema és doble. D'una banda, la immensa majoria dels proveïdors són actius en una sola ciutat, o fins i tot en una àrea geogràfica petita, cosa que dificulta molt que els diferents compradors procurin el servei del mateix proveïdor. D'altra banda, per tal de donar suport a l'economia local, l'estratègia d'alguns compradors públics (vegeu Rotterdam) implica la diversificació de la cartera de proveïdors, a favor de les petites i mitjanes empreses: això representa un exemple d'intercanvi entre inclusió social i econòmica enfront de l’eficiència organitzativa i el rendiment ambiental.

Les nostres activitats de diàleg amb el mercat BuyZET indiquen clarament que els actors estan disposats a oferir els seus serveis i productes lliures d'emissions si això s'exigeix clarament en les licitacions. En aquest sentit, les ciutats BuyZET estan considerant la possibilitat de redactar i signar una crida a l’acció per al lliurament d'emissions zero per al sector públic el 2025. Això implica informar el mercat de la necessitat d'un canvi cap a pràctiques de compra sostenible i incrementar la conscienciació, entre altres compradors privats i públics, interessats a utilitzar contractes públics per impulsar la transició envers el transport lliure d'emissions per a activitats comercials a les ciutats.

Aquestes conclusions són preliminars perquè el projecte encara està en curs, però són fonamentals per recolzar i millorar l'eficàcia de les activitats d'implicació del mercat que les ciutats hauran de dur a terme des d'ara fins al final del projecte. A més, el treball per definir de forma més concreta l'establiment de grups de compradors continuarà fins al final del projecte, i aquests informes s'actualitzaran tenint en compte els resultats finals.

Font i més informació a les publicacions de BuyZET. El projecte BuyZET té com a objectiu comprendre i optimitzar l'impacte de la contractació pública sobre els patrons de transport a les ciutats i trobar solucions de lliurament innovadores i sostenibles per a béns i serveis.

Casos ECCasos EC

Catàleg d'experiències locals sobre economia circular

21 experiències impulsades des de l'àmbit local a nivell nacional i internacional

La Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat ha publicat el dossier: Impuls local a l'economia circular i verda ! Catàleg d'experiències. El catàleg pretén ser una mostra no exhaustiva de 21 experiències que exemplifiquen com els ens locals poden impulsar canvis a nivell d'administració pública local com per impulsar models de producció i consum circulars, en municipis i regions de dimensions molt variables i en contextos molt diversos.

Les fitxes de casos s'estructuren de forma similar i permeten obtenir una visió general de quina estratègia circular han aplicat: ecodisseny, reutilització, manteniment/reparació, servitització, simbiosi industrial, economia col·laborativa, remanufactura o valorització. Destaquem el cas de la central de compres de l'Associació Catalana de Municipis i Comarques (ACM) que impulsa criteris de circularitat en la compra pública. Actualment, 1.145 ens locals fan ús d'aquesta eina per aconseguir estalvis econòmics a través d'economies d'escala, més seguretat jurídica, estalvis administratius i transparència alhora de fomentar polítiques de sostenibilitat, gràcies a la incorporació de criteris i clàusules de circularitat a diferents nivells del sistema de compres (objecte, criteris de selecció, criteris d'avaluació i clàusules d'execució).

Fruit d'aquestes experiències s'en deriven 6 aprenentatges clau pel món local:

  1. L'impuls a l'economia circular és un fenòmen global, que s'observa arreu del planeta
  2. Els ens locals, independentment de la seva mida, poden impulsar l'economia circular
  3. El paper del món local és clau en l'impuls de l'economia circular, com agent protagonistsa i com a impulsor de models de producció i de consum circulars
  4. Les estratègies d'economia circular que es poden impulsar són múltiples
  5. Els beneficis econòmics, ambientals i socials deriats de l'impuls a l'economia circular són evidents
  6. Per aconseguir-ho, és essencial la col·laboració multi-agent: sector públic, sector privat, tercer sector, centres de coneixement i ciutadania.

Els continguts presentats en aquest document s’alimenten de l’experiència dels autors així com dels municipis participants en el cicle de Tallers organitzat en el marc del Pla de treball 2016-2019 d’Economia Circular i Verda al Món Local, promogut per la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat amb el suport de la Fundació Fórum Ambiental. Alhora, es tracta d'un document que complement la guia Economia circulari verda al món local: Com passar a l'acció i enes per als ens locals i els Materials de suport en l'àmbit de la comunicació per als ens locals.

Font i més informació al web Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat.

Agenda

Cicle primavera verdaCicle primavera verda

Cicle Primavera Verda al barri del Coll

03/05/2019

Tallers, exposicions, xerrades, documentals i visites als horts urbans

El Centre Cívic El Coll – La Bruguera organitza la Primavera Verda, primavera un seguit d’activitats per prendre consciència de la greu situació dels plàstics al mar i conèixer quines alternatives hi ha i com les podem fer nostres.

Darrerament, les imatges dels nostres mars i oceans contaminats amb restes de plàstic que, a més, enverinen la fauna marina, ens han fet veure la fragilitat dels nostres sistemes naturals i la petjada que l’actual model de consum irresponsable està deixant en el planeta. Com a ciutadans i ciutadanes, podem i hem d’actuar! Destaquem:

Podeu descarregar totes les activitats en el següent enllaç.

Font i més informació al Centre Cívic El Coll – La Bruguera.

 

RezeroRezero

Sessió "Estratègia de Residu Zero": estat i seguiment

09/05/2019

Avenços, novetats i accions en prevenció de residus

La Secretaria Barcelona + Sostenible organitza una sessió informativa adreçada a la xarxa Barcelona + Sostenible i a les persones interessades, per donar a conèixer en quin punt es troba l’Estratègia Residu Zero de l’Ajuntament de Barcelona i les novetats de la contracta per la recollida de residus municipals.

De la mà de responsables de l'Ajuntament de Barcelona i de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), es presentaran el nou programa metropolità de prevenció de residus i l'estat i seguiment d'algunes de les accions de l'Estratègia que actualment estan en marxa a la ciutat de Barcelona. A més, es donaran a conèixer les novetats de la contracta de recollida de residus municipals.

El programa és el següent:

  • 17.30h Benvinguda. Marta Cuixart. Secretaria del Consell Ciutadà per la Sostenibilitat
  • 17.40h Nou Programa Metropolità de prevenció i gestió de recursos i residus municipals 2019-2025 (PREMET25).
    Victor Mitjans (Àrea Metropolitana de Barcelona, AMB)
  • 18.10h Avenços de l’Estratègia Residu Zero de Barcelona. Accions en marxa. Laura Reñaga (Prevenció de Residus de l'Ajuntament de Barcelona)
  • 18.30h Novetats de la contracta de recollida de residus municipals. Carlos Vázquez (director de Serveis de Neteja i Gestió de Residus de l'Ajuntament de Barcelona.)
  • 19.00h Torn obert de preguntes i intervencions
  • 19.30h Cloenda

Inscripcions i més informació a Secretaria B+S.

Let's Clean Up Europe 2019Let's Clean Up Europe 2019

Paritcipa al Let's Clean Up Europe!

10/05/2019

Suma't a les experiències per promoure una operació de neteja!

Ja torna a estar aquí la 6a edició de la campanya Let's Clean Up Europe!, l'acció comuna a tot Europa per conscienciar sobre la quantitat de residus que llencem de forma incontrolada a la natura i promoure accions de sensibilització a través de la recollida d'aquests residus abocats il·legalment als boscos, platges, marges de rius, etc.

En la darrera edició, a Catalunya vam tenir 275 accions de neteja organitzades per part d’associacions, escoles, empreses, administracions... en espais naturals.

Font i més informació a: web de l'Agència de Residus de Catalunya, web de la Setmana Europea de la Prevenció de Residus de la Unió Europea i web de l'Agenda d'accions per adherir-se.

 

Arquitectura_Salut2Arquitectura_Salut2

V Congrés d’Arquitectura i Salut

23/05/2019

Com implementar criteris de salut als espais construits

El proper mes de maig tindrà lloc la cinquena edició del Congrés d’Arquitectura i Salut, organitzat per l'Agrupació Arquitectura i Sostenibilitat del COAC, juntament amb Bioarquitectura Mediterrània (bam) i l'Associació d'Estudis Geobiològics (GEA).

L'objectiu del Congrés és sensibilitzar, conscienciar i donar coneixements, sobre uns fets, en moltes ocasions bastant ignorats pels professionals i funcionaris de les administracions, de les problemàtiques del sector de la construcció relacionades amb la salut dels ocupants dels edificis, els reptes que hi ha, la insuficiència de les normatives i exemples de bones pràctiques.

Si tenim present que a dia d’avui segueixen apareixent casos d’edificis d’oficines que s’avaluen com a “edificis malalts”, que es constaten afeccions de salut cròniques associades a la qualitat de l’ambient interior, que l’habitatge no sempre és un espai que promou la salut, i que les mesures d’eficiència energètica no sempre van de la ma de la salut, es fa necessari abordar la temàtica de forma transversal. El congrés va dirigit a arquitectes que coneguin com implementar criteris de salut als espais, administracions que promoguin polítiques cap a edificis més saludables i usuaris que coneguin i demandin les bones pràctiques.

El Congrés s'estructura en 3 blocs, que inclouen una conferència i una taula rodona cadascun. La primera girarà entorn de la "Renovació i Rehabilitació urbana", com conjugar la sostenibilitat, l'eficiència i la salut; la segona serà "Planificar la ciutat i construir en verd i blau", el paper dels espais verds i blaus en els entorns urbans, els habitatges i la salut; i l'última entorn els "Nous reptes en arquitectura", la salut com a indicador transversal: noves normatvies, noves problemàtiques en el camí de les bones pràctiques.

Podeu consultar el programa de la jornada aquí.

Font i més informació al web del COAC.